1. |
Quin cel
02:15
|
|
||
|
Quin cel, avui plourà
i no ens posarem a cobert.
Avui vindran aquelles bruixes
que es pentinen. Quin cel.
Gota a gota, cauen els núvols
amb què ahir vàrem jugar
a endevinar: una carbassa
i, mira, un cotxe i allà hi ha un drac.
I és divertit, tan divertit,
que no vull res més que jugar
a beure pluja, a caçar granotes,
a trepitjar tolls i a tornar-se folls.
I és generós aquest gran plor
del cel immens que no para mai,
que no guarda res per quan no hi ha,
que ara és el moment de trencar-ho tot.
De fer-ho tot pols, destruir-ho tot,
de canviar el món per un lloc millor,
de fotre més lluita a l’educació,
de viatjar a un núvol ara que són prop.
De canviar sistemes, de rebentar murs,
de buidar butxaques, de fer-se el vermut,
de dormir nueta, ja d’obrir els llums,
d’estimar-te a tu...
D’estimar-te a tu.
|
||||
2. |
Somia amb València
02:56
|
|
||
|
Dorm, dorm, somnia amb València.
Dorm, dorm, viatja al meu llit.
Dorm, dorm, somnia aquell dia on el sol hi era, a la nit.
Els estels, sostre de la cambra; les parets, murs de llibertat.
Vam volar dintre de l’aigua de la piscina on ens vam colar.
Amb l’aigua calenta, prou més que la nit,
bullia fruit de la calor dels nostres pits.
Tu i jo, amb res i amb el món, abans no te’n vagis a França.
I vine aquí, regala’m una mirada.
Somrius i em dius que no pots sentir la distància.
Agafa’m ben fort, fins que sentis que els dos en som un de sol.
I, amb el vent de llevant, tracta sempre d’anar endavant.
Saps que ets, més que mai, conductor del ventall que et durà…
I vola lluny. Ja m’ho diràs,
com les llàgrimes que et brollen no són de plorar.
I talla el vent, a cops de falç.
No cal que tanquis els ulls per tal d’anar a somniar…
Dorm, dorm, somnia amb València.
Dorm, dorm, viatja al meu llit.
|
||||
3. |
La Borda
03:04
|
|
||
|
Fusta a fusta, construint
una vida que ens agrada
i que ens fa un món més coherent
amb qui som, amb què pensem.
Fusta a fusta, enllestint
quin model volem transmetre
a un futur que ara és petit,
siguent qui som i com pensem.
I no em cauen els anells
si he d’agafar cent sacs,
si he de clavar mil cargols
per construir qui som.
A un espai on no hi ha res.
I farem del nostre esforç
una llar que no es remiren
els voltors del capital,
i ja no estaré tan sola.
Que al costat tindré veïns
i veïnes que estimar
amb les quals la lluita és
molt més forta per continuar.
A un espai que estarà ple.
La utopia a cada pas,
construint-se frec a frec,
si no em trobe bé, tu em cuidaràs,
i jo a tu també.
A un espai que ja està ple.
|
||||
4. |
La gàbia més dolça
01:36
|
|
||
|
Viu a la gàbia més dolça,
fora és l’amor qui el custodia,
però allarga el braç i no hi arriba.
S’hi veu tot sol, a la vida.
Llarga agonia l’espera,
dintre se sent una fera,
viu reposant seva angoixa,
l’únic que en surt és el seu plor.
Muda la pell amb molts banys d’or
que li ressequen el rostre,
que a l’anar al llit a poqueta nit
van a poc a poc desmuntant-se.
I ell que pensava que a soles
feien falta molts diners.
I ell que pensava que a soles
feia falta molta fe.
Cadascú pres al seu regne
de veritats absolutes,
mentre custodia la gàbia amb paciència
un amor que no sempre es veu.
|
||||
5. |
Morta la Lluna
04:26
|
|
||
|
Morta la Lluna, surt descarat el Sol.
Una carícia per la nit,
una carícia per tu.
I ara et mire perquè sí,
i ara em fas fondre amb els ulls.
Dis-me si esta nit
vols estar amb mi.
Fins que la Lluna diga adeu,
ací et tindré.
Acaronant-te amb la mirada,
tendrament amb les mans,
fins que la Lluna diga adeu...
Dolç, dolç, el llit parava quet,
amb mel a les mans, ens confoníem.
Xxt! Calla, no digues res,
gaudeix del moment,
que som juntes.
Morta la Lluna,
a ningú li agrada el dol.
Entre el llençols del nou matí
et veig nu i somrient.
La llum et dora suau la pell,
la poesia sobre teu,
fins que la Lluna ha dit adéu...
Dolç, dolç, el llit parava quet,
amb mel a les mans, ens confoníem.
Xxt! Calla, no digues res,
gaudeix del moment,
que som juntes.
El llit s'eleva a poc a poc
a l'habitació fins tocar sostre.
I la finestra ens dona pas
a sortir volant d’esta terra
fins als estels.
|
||||
6. |
Teranyines
03:24
|
|
||
|
A les cases no són ja les teranyines
les que enterren fil a fil la joventut.
La foscor que filtren finestres obertes
són les restes dels records d’un temps perdut.
Jau la Joana llibertina a sobre del sofà,
el cotó del vestit roig li tapa allò que pot.
La foscor del seu cabell atrapa un raig de llum,
intenta colar-s’hi el sol.
Però la Joana, que és molt llesta i sap allò que vol,
s’incorpora cap a la finestra i diu al sol:
“Si el que vols és banyar cada tarda meva pell,
has de tenir gosadia i no anar d’amagat”.
Viu, viu, vine, disfruta’m avui,
no deixes que et condicione ningú, que el present te’l van furtant
les gotes dels instants que fan moure el temps,
les mateixes que tu ignores a cada moment,
fan camí cap a l’androna del que s’ha oblidat.
A les cases no són ja les teranyines,
les que enterren fil a fil la llibertat.
La foscor que filtren finestres obertes
són les restes de paraules malsonants.
Hay gente que se olvida de ser niños,
hay niños que se olvidan de crecer.
Y un rincón del aguacero que es su vida
y yace seco y grita por hacerse ver.
Y millones de ilusiones ahogadas
por amantes de esta absurda sociedad,
que en volandas llevan mil cuerpos sin vida
que desnudos violan en la intimidad.
Viu, viu, vine, disfruta’m avui,
no deixes que et condicione ningú, que el present te’l van furtant
les gotes dels instants que fan moure el temps,
les mateixes que tu ignores a cada moment,
fan camí cap a l’androna del que s’ha oblidat.
|
||||
7. |
Mejor sin ti
03:03
|
|
||
|
Una brisa suave acompaña un cielo espectacular.
Hoy es un gran día para bailar.
El viento sopla desde el este,
huele a salitre y mar,
y se cuela por mi pelo, ay…
Hoy te vuelvo a ver,
desde hace tiempo,
te vuelvo a ver.
Con las cosas ya más claras
y sabiendo lo que quiero,
sé que no eres para mí.
Si sabemos que esto no anda,
soltemos por fin el lastre
y dejémonos vivir.
Sin ti soy más feliz.
Soy mucho más feliz.
No fue fácil darme cuenta de esta enorme realidad.
Era más sencillo estar contigo que la soledad.
Y vinieron tiempos turbios,
no entendías mi dolor.
Yo tampoco era consciente.
Te pido perdón,
me costó soltarte.
Y ahora que estoy sola,
siento la belleza de la vida mucho más presente.
Y a veces me miento y pienso en ti,
y se me nubla otra vez la mente.
No quiero perderte ni tampoco estar contigo.
¡Ay, joder, qué lio!
Pero siempre, al final...
Sin ti soy más feliz.
Soy mucho más feliz.
Soy más feliz.
Más feliz.
Es que mejor sin ti.
|
||||
8. |
Parla'm nit
03:27
|
|
||
|
Dis-me, nit, fins quan em faràs patir?
A quina hora em deixaràs per fi?
Dis-me si eres càlida i marona,
i si eres capaç de plenar un dia buit.
Avui, nit, t’espere com mai ho he fet.
Que la vida em tremola baix dels peus.
I la vespra només fa que recordar-me
que he perdut tot el que ha sigut matí.
Dis-me, nit, si vaig ser jo la primera
en fer burla de la nostra relació.
Sempre en guerra.
Sempre en guerra.
Sempre en guerra.
Sempre en guerra.
Dis-me si podré oblidar algun dia
les carícies que tant enyore…
Tendra inèrcia, que em bresses entre promeses,
digue’m tu també: si no es amor…
Què és…? Què és…? Què és…?
|
||||
9. |
Okupes transitoris
01:54
|
|
||
|
Esta nit anem a vore's
i estaràs tan atractiu com sempre.
Jo et miraré directe als ulls
i tu em despullaràs, com sempre.
Però avui
no estarem a un llit,
perquè és que avui
tu em duràs a un pis.
A un pis que volies ensenyar-me
ja fa temps, abandonat,
on no hi ha ningú que el plene,
que li done ús: ABANDONAT.
I entrarem els dos,
rebentant panys,
i a un trosset del pis
farem maldats
tu i jo.
|
||||
10. |
Senyora princesa
03:45
|
|
||
|
Plora la princesa, plora quan li diuen que el seu príncep
no vindrà.
Rere les cortines del palau hi ha un pam de pols que ningú llevarà.
Jau la vida tan buida,
i ningú l’hi dirà mai per por.
Senyora princesa, vostè no està viva,
sap que és més bé una relíquia.
Alce la vista i pense ja en vostè.
Senyora princesa, sap que no és princesa;
millor que això, és una dona.
Oblide’s de Disney i pense ja en vostè.
Plora la princesa, plora, que li han dit que no és princesa, quin malson!
Rere les cortines del palau, un raig de llum es cola i li fa por.
El corset li apreta bastant fort
i l’ofega; no pot respirar, es mor.
Senyora princesa, despulle’s de pressa, la vida s’escapa
i vostè està tan bella.
Trenqui’s la roba i pense ja en vostè.
Senyora princesa, vostè no és princesa;
millor que això, és una dona.
Buide el seu cap de prejudicis i empleni’l d’amor.
Senyora princesa, qui sap a quin bar trobarà el seu príncep blau, o potser més d’un, o potser serà una altra princesa qui la faça tremolar.
Princesa, el plaer forma part de la vida, deixi’l entrar,
però oblide’s primer de què és el que diran.
La senyora princesa visita de nit bars del seu poble, llocs prohibits,
acaba sovint sense roba a algun llit.
La senyora princesa no marxa amb qui siga perquè ara sí que és poderosa, s’estima i estima.
Sap que el seu cos és territori amat.
Plora la princesa, plora de pura felicitat per trencar murs.
Ara no té cap cortina i ha sabut qui tenir al seu costat.
Viu la vida fent el que ella vol,
i el seu príncep ja pot esperar sentat, sentat.
|
||||
11. |
Rana Gardiner
03:27
|
|
||
|
Hoy, tenía ganas de dormir,
tuve un día que fue duro,
llevo horas dando vueltas y teniendo pensamientos muy oscuros...
Hoy, pienso si esto es un castigo,
o si fue por ser mala contigo,
o si es que hay algo en ti que no anda bien, que no anda bien…
No puedo más, voy a gritar,
y las vecinas me corearán:
¡CABRÓN, CÓMO RONCAS!
¡CABRÓN, CÓMO RONCAS!
Quisiera ser una rana Gardiner
de las Seychelles, que no tiene orejas,
y acurrucarme a tu vera
y poder dormir.
O un caracol
y sumergirme en mi caparazón
con paredes hechas de hormigón
e invitarte cuando salga el sol.
No, no puedo seguir fingiendo,
hay que encontrar una manera
de que estemos juntos por la noche
y no sufran mis orejas.
Ohhh, es cacofónico este ruido.
¿Cuál fue el infierno del que vienes?
Criatura que canta tiernas nanas del averno…
No puedo más, voy a gritar,
y los vecinos me corearán:
¡CABRÓN, CÓMO RONCAS!
¡CABRÓN, CÓMO RONCAS!
Que vull dormir!
|
||||
Tendur VC, Spain
Tendur és un projecte musical íntim iniciat per Mireia Tortosa (Ontinyent, 1984) amb l’objectiu de mostrar tot un recull de cançons composades com si foren un diari musical. Actualment es presenta en solitari o en banda junt a músics reconeguts del panorama musical valencià com Beat Morelo (batería) Jesús Barranco (autoarpa, guitarres i baix) i Pau Miquel Soler (teclats, viola, guitarres i baix) ... more
If you like Tendur, you may also like:
Atrás Tigre - Fainos Saír
by Triunvirato
Sweet Spanish indie pop filled out with happy synths and snappy beats.
go to album
Time to Go Home
by Chastity Belt
featured on Bandcamp Radio Aug 11, 2015
go to album
Four Singles
by Operator Music Band
Four speaker-melting singles from New York's premiere "live techno" outfit, descended from vintage synthwave, deep house, and dance punk.
go to album
Off-kilter Portland indie rockers make an unexpected return with a tight three-track EP, their first new release in 12 years.
go to album
Walk Thru Me
by The Folk Implosion
Lou Barlow & John Davis return as Folk Implosion, with 10 more songs that are sweetly tuneful.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 16, 2024
go to album
How Will I Live Without a Body?
by LOMA
An earthy yet somewhat chilly record about life, death, and reconnection, the latest from LOMA experiments with a turn towards the gloomy.
go to album
